El notari és un professional del Dret que exerceix simultàniament una funció pública per proporcionar als ciutadans la seguretat jurídica que promet la Constitució (art. 9è) a l'àmbit del tràfic jurídic extrajudicial.

El notari té una formació jurídica contrastada, no només perquè és sempre llicenciat en Dret, sinó perquè a més és seleccionat mitjançant unes rigoroses oposicions que garanteixen la seva formació, i que els col·legis Notarials procuren actualitzar i posar al dia constantment.

El notariat espanyol està integrat en el llamado notariat llatí, associació internacional que agrupa pràcticament a tots els notaris del continent europeu (Alemanya, França, Itàlia, etc.), inclosos els països procedents de l'Est (Rússia, Lituània, Hongria, Repúbliques Txeca i Eslovaca, Eslovènia) i estant en tràmit d'incorporació els restants, gran número de països africans, dels quals el més recentment incorporat és Sud-Àfrica, tot el continent llatinoamericà, més la província de Quebec al Canadà, i de Louisiana als Estats Units, Turquia i el Japó a Àsia, i està en creixent expansió, que aviat totalitzarà a prop de cent països, tots amb un notariat similar, format per professionals lliures, investits de la facultat de dotar de fe pública o autenticitat als actes en què intervenen i que garanteixen als particulars la seguretat en les transaccions.

Els notaris a Espanya, uns 2900, són professionals que gaudeixen de l'estima del públic en general i estan repartits geogràficament per tot el territori espanyol, pel que li serà més fàcil trobar algun a prop del seu domicili, en el que dipositar la seva confiança. Els notaris estan organitzats per col·legis, que els recolzen en la seva funció i al temps controlen la seva actuació, qualsevol sota la supervisió del Ministeri de Justícia.